Danses Urbanes a Barcelona: Guia Completa per un Veterà del Hip-Hop

Tenia 17 anys la primera vegada que vaig veure un b-boy fer un windmill. Va ser a una plaça del Raval, un diumenge a la tarda, i recordo pensar: "Això és físicament impossible".

Vint-i-pico anys després, he ensenyat aquest moviment a centenars de persones. Gent que va arribar a la meva classe convençuda que "no tenia ritme". Senyors de 50 anys que no havien ballat des del seu casament. Adolescents tímids que no s'atrevien ni a mirar-se al mirall.

Del Bronx a Barcelona: Com Van Néixer les Danses Urbanes

Tot va començar a principis dels anys 70 al South Bronx de Nova York. Barri empobrit, abandonat per les autoritats, sense gaires opcions per als joves. Però d'aquell context van sortir festes als parcs, DJs connectant l'equip als fanals, i gent que ballava d'una manera que ningú havia vist abans. DJ Kool Herc, Grandmaster Flash i Afrika Bambaataa van posar els fonaments d'una cultura que avui mou milers de milions de dòlars.

Però el hip-hop mai va ser només ball. Des del principi van ser quatre elements inseparables: el DJing (els plats), l'MCing (el rap), el breaking (el ball) i el graffiti (l'art visual). Una cultura completa nascuda de comunitats afroamericanes i llatines que no tenien accés a conservatoris ni galeries d'art, però tenien creativitat de sobres.

De Nova York, la cultura es va estendre a Los Angeles (on van néixer el popping i el locking), Chicago (house dance) i després a tot el món. Avui les danses urbanes es ballen a Tòquio, París, Moscou... i per suposat, a Barcelona.

A Espanya el hip-hop va arribar als anys 80, però de manera subterrània. Les primeres crews de breaking es van formar a Madrid i Barcelona a mitjans d'aquella dècada, però no va ser fins als 90 quan va començar a haver-hi una escena organitzada. Jo vaig entrar en aquest món als anys 2000, quan ja hi havia comunitat, competicions i classes. Però encara costava trobar professors que sabessin d'on venia tot això.

Els 8 Estils de Dansa Urbana (I Com Triar el Teu)

Aquí és on la gent es lia. "Hip-hop i breaking no són el mateix?" No. "I el popping?" Tampoc. Deixa'm explicar-te cada estil perquè sàpigues on ficar-te.

El Que la Ciència Diu Sobre Ballar (I El Que Jo He Vist en 20 Anys)

Et donaré dades dures primer, i després et conto el que veig a classe cada setmana.

L'American Journal of Preventive Medicine va publicar que ballar regularment redueix un 46% el risc de mort cardiovascular. Altres estudis parlen de millores en l'equilibri, coordinació, memòria i fins i tot símptomes de depressió. La ciència avala el que els ballarins sabem des de sempre: moure el cos canvia el cap.

Però el que no surt als estudis és veure a algú que arribava sense mirar-se al mirall sortir sis mesos després amb un swagger que no tenia. O a gent que ha fet amics per primera vegada a la trentena. O adolescents que han trobat la seva tribu quan no encaixaven enlloc més. El hip-hop és comunitat. I això no es mesura amb estadístiques.

"Sóc Molt Gran / No Tinc Ritme / És Molt Difícil" — Mentides Que Et Van Explicar

"Sóc massa gran" — El meu alumne més gran tenia 62 anys i va aprendre a fer un basic toprock de breaking. No anava als campionats, però ballava i gaudia. La dansa urbana no té límit d'edat perquè no va néixer en acadèmies elitistes. Va néixer al carrer, per a tothom.

"No tinc ritme" — Això m'ho diuen almenys dues persones cada setmana. I cada setmana els demostro que s'equivoquen. El ritme no és un do diví. És una habilitat que s'entrena. Saps caminar? Això és ritme. Saps aplaudir al so d'una cançó? Ritme. El que et falta és pràctica i confiança. I això s'aconsegueix ballant.

"És molt difícil" — Depèn del que vulguis aconseguir. Fer un headspin? Sí, és difícil. Porta mesos o anys. Aprendre a moure't amb un mínim d'estil i gaudir de la música? Això ho pots aconseguir en unes setmanes. L'error és comparar-te amb els vídeos d'Instagram. Aquella gent porta anys ballant. Tu portes dues classes. Relaxa la pressió, gaudeix el procés.

L'Escena de Danses Urbanes a Barcelona

Barcelona té una de les escenes urbanes més actives d'Espanya. Hi ha jams regulars, competicions, i una comunitat que, encara que compet, es respecta. Des de l'històric moviment dels 90 fins a l'explosió actual amb TikTok, la ciutat ha evolucionat. Avui pots trobar classes de gairebé qualsevol estil, i a Farray's International Dance Center a l'Eixample oferim hip-hop, popping i més estils amb professors que porten anys en l'escena. No som l'única opció, però sí una de les que més cuida la tècnica i els orígens de cada estil.

La Teva Primera Classe: Què Esperar (Sense Filtres)

Arribaràs nerviós. Normal. Miraràs al teu voltant i pensaràs que tothom sap més que tu. Potser sigui veritat, potser no. Però ningú et jutjarà. Si ho fa, és que no ha entès res del hip-hop. Faràs l'escalfament, aprendràs uns basics, i probablement et sentiràs descoordinat. Això també és normal. A la segona classe ja notaràs diferència. A la desena, estaràs ballant coses que avui semblen impossibles.

Consells que li donaria al meu jo de fa 20 anys: No et comparis amb ningú a classe. Mira't al mirall encara que et faci vergonya. Pregunta si no entens alguna cosa. No et rendeixis després de la primera classe. La segona és millor. La tercera, millor encara. I sobretot: gaudeix.

Preguntes Freqüents sobre Danses Urbanes

El Millor Moment Per Començar És Ara

Podria escriure molt més, però la veritat és que les danses urbanes s'entenen ballant, no llegint. Si has arribat fins aquí, alguna cosa et crida. No és casualitat. He vist a centenars de persones passar per aquesta mateixa porta, amb la mateixa por i les mateixes excuses. I he vist com la majoria sortien, setmanes o mesos després, transformades.

Si has llegit fins aquí, alguna cosa et crida. Fes-li cas. A Farray's Center tenim classes de hip-hop, popping i altres estils urbans per a tots els nivells. La primera classe és perquè ens coneguem, sense compromís. Vine, prova, i decideix després. Ens veiem a la pista. — Marcos Martínez